Dia: 28 de març de 2022

Arnau Aranda Pedescoll_3r C Col·legi Mare Janer
El cel era ple d’estrelles o això crec, ja que estava submergit en aquells pensaments que no em deixaven dormir després d’assabentar-me que al meu pare li havien disparat. Van anar passant les hores i el meu pare continuava en coma, i de sobte, la màquina a la qual estava connectat va començar a xiular i van començar a entrar professionals, que em van fer fora de l’habitació. Uns minuts més tard vaig començar a veure com aquells metges i infermers anaven sortint de l’habitació tot somrient. Llavors, un infermer em va deixar entrar, i vaig entendre aquells somriures de satisfacció: el meu pare havia guanyat la partida a la mort.

Judit Rodríguez Castejón_3r C COL·LEGI MARE JANER
Havia tingut un dia d’aquells que val més oblidar. Passejava tota pensativa pel carrer donant-li voltes a tot el que m’havia passat, quan de sobte et vaig veure. El teu cos esvelt, el teu perfil enigmàtic, el teu color rosat, el teu posat elegant. Va ser veure’t i vas aconseguir robar-me un somriure i que oblidés per uns moments el fatídic dia. Des de llavors no puc evitar passar per la mateixa vorera dia rere dia i amb l’esperança de trobar-me amb tu. Aquesta tarda no hi eres. La tristor s’ha apoderat de mi. L’estiu ha acabat i amb ell el meu preciós flotador rosa ha marxat de l’aparador, donant pas a les carabasses.
Fins aviat, amic!