Laia Bonache Moya_4t A COL·LEGI MARE JANER
Des del primer dia que et vaig conèixer, vaig saber que series tu. Tu series aquella persona amb uns valors tan essencials que, qui ho diria, me’ls inculcaria a mi també. Ets màgic. Ets el motiu del meu somriure. Com em mimes, com m’estimes i com et fas estimar. Gràcies a tu soc qui soc ara, valorant-me tal com soc i, com bé tu dius, a qui no li agradi que no em miri. El dia que ja no hi siguis no tindré paraules, simplement miraré al cel i pensaré en el molt que t’he estimat, t’estimo i t’estimaré. Però el temps passa ràpid i quan menys t’ho esperes… Ara ets l’estrella que més brilla allà dalt, sí iaio, al cel. Gràcies sempre.