Un joc de nens

Hugo Pérez André_3r D EA 2A Ensenyança d’Ordino

Aquella calorosa tarda la guerra s’estava acabant. Es podien veure els cadàvers dels meus companys per terra com si es trobessin en una espècie de cementiri. Només quedàvem el meu millor amic i jo. Ens coneixíem des de feia molt de temps, però en aquell precís moment érem enemics. Tots dos volíem guanyar, érem molt competitius. L’arma li va arribar als seus peus i em va apuntar. Estava tot molt clar, m’havia traït. Em va mirar fixament i va disparar. Per sort ho vaig poder evitar. Tot seguit, vaig agafar l’arma, per finalment matar-lo i guanyar jo. Quan l’anava a matar el timbre va sonar. Ningú va guanyar la partida del cementiri.

Nostàlgia

Guillem Beal Barros_3r D EA 2A Ensenyança d’Ordino

M’he enamorat. Ella és i serà, ho sé, el gran amor de la meva vida, com els que sempre surten als llibres, als somnis i a les pel·lícules. Entro a casa i em començo a preparar com si me n’anés a un gran casori. He estat 1.328 anys buscant l’amor etern i per fi l’he trobat. M’acabo de posar bé el tupè i surto decidit. Quan entro a casa seva rebo una desagradable sorpresa i és que no la trobo per enlloc. Tinc un horrible pressentiment i em temo el pitjor. Ara estic enfadat i el meu tigre interior està descontrolat. Surto com un llamp cap a la bugaderia i la trobo allà. L’empresa l’estava a punt de rentar: la meva estimada samarreta.