L’àvia

Víctor Pastor Martín-Peñasco_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Portava tres anys esperant aquell viatge i finalment va passar. Després de molta estona al cotxe em vaig quedar adormit i de cop em van despertar i vam arribar. Per fi vam arribar! Vaig veure aquell portal, vaig baixar del cotxe i allà estava, amb un somriure d’orella a orella mirant-me amb uns ulls emocionats i desesperats per fer-me una abraçada. Només baixar del cotxe va venir ràpidament i em va agafar fort amb els seus braços finets, aquella abraçada hauria d’haver sigut eterna, per a mi va ser especial, em vaig sentir a casa, sense cap preocupació per davant solament la sentia a ella agafada a mi. Sentia la meva àvia.

La cursa

Enric Martos Altimir_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Ets a la sortida, el senyor del costat que porta auriculars i un micròfon per comunicar-se amb l’arribada et para. De sobte tot s’atura, el noi que anava davant teu ha caigut, i veus la llitera de lluny. Després, la cursa continua. El temporitzador avança: 10… 3, 2, 1. Surts. Vas passant les portes una a una, de sobte els talons et comencen a cremar i comencen a anar a poc a poc enrere. Quan estàs a punt de caure del tot veus l’arribada. Intentes fer l’últim esforç, estàs a punt d’arribar, estires el braç per parar el cronòmetre. Llavors obres els ulls. Ets a la sortida, el senyor del costat amb auriculars i un micròfon…