Izan Garcia_3r B Col·legi Sant Ermengol
Quan vaig obrir els ulls estava envoltat de núvols de cotó. Tot era blanc, però no el blanc que ja coneixia. Era un blanc nou, un nou color que no era al meu cervell, però m’era conegut. Era com si el temps s’hagués parat. Feia poc estava estirat en aquell quiròfan mig moribund i de cop i volta tot havia passat. L’operació havia anat bé, jo estava bé, però, un moment… On eren els metges? I per què era tot blanc i no verd? De seguida em vaig adonar del que estava passant allà. Finalment, i contra tot pronòstic, vaig acabar ocupant un lloc al cel. Ni tan sols el Diable volia passar l’eternitat al meu costat!