Joel Travé_3ème Lycée Comte de Foix
Des de l’alzina surera al bosc no hi ha ningú. Tot deshabitat, ni una ànima vivent. Tot està en silenci ningú diu res, ningú no fa res. El vent suau feia ballar les fulles dels arbres, va començar a despertar-se fent que el lloc buit on es troben les cases comencin a tenir una orquestra. S’escolten les branques fent de tambor, les fulles fent de platet colpejant-se entre elles, els troncs de les cases fent xiulet com el d’un mussol, fent així una orquestra natural. De sobte, entre el ball es mou el que el depredador estava esperant amb tanta paciència, la seva presa. Surt de l’alzina surera parant de sobte l’orquestra i atrapant la rata.