Dia: 18 de maig de 2022

Anna Ramonet Blasi_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino
Última hora lectiva de finals de juny. Feia una calor insuportable. Atordits, miràvem com la professora escrivia a la pissarra moltes frases seguides d’un “comenceu a copiar que ho esborraré de seguida”. A les cares dels meus companys podia veure la fatiga de portar hores de classe monòtones escrivint sense parar. Tots ens moríem de ganes de sortir d’aquella rutina en la qual portàvem tot l’any. Les agulles del rellotge de la classe sonaven cada cop més fort, i tots teníem ganes de marxar d’aquell infern i no tornar-hi fins a l’any que següent. El timbre sonà per fi i tota l’escola sentí l’eufòria de l’inici de les vacances d’estiu.

Alba Ramos_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino
Com d’un dia a l’altre passes d’una cosa a l’altra? La veritat és que ni nosaltres ho sabem. Som el que volem, sense adonar-nos que la vida que ens construïm va passant. Ens fem més grans, i tenim menys poder en allò que succeeix en la nostra vida. Així, sense assabentar-nos, canviem constantment la nostra forma d’estimar, de pensar i de ser. Ens agradaria poder canviar coses del passat, canviant errors. Cada minut que passa la tinta del nostre bolígraf es va gastant i ens quedem sense temps i recursos per seguir construint el que volem. Tant de bo tot el que ens fa feliç durés per sempre, però això és l’únic que no podem canviar.