Dia: 22 de maig de 2022

Xavi Baró Moles_4t C Col·legi Mare Janer

Estic arribant a casa de l’escola, després d’haver tingut un mal dia. Tot anava sobre rodes, fins que la professora de català m’ha esbroncat i m’ha enviat a casa uns quants dies. El motiu és clar, hem tirat una taula per la finestra de classe. Penso en una excusa ridícula perquè la mare no em castigui sense sortir. Arribo a la porta de casa i no sé si entrar o marxar acollonit. Entro i no hi ha ningú, i és bastant estrany. Truco a la mare i em contesta plorant. Arribo a l’hospital, fatigat, sense saber què passa. L’expulsió de la professora ja no és res comparat amb això. El cor em batega a mil. Arribo i… l’avi ja no hi és.

Nicolas Escuredo Pérez_4t C Col·legi Mare Janer

Em llevo. L’esmorzar està preparat. Fa olor d’aquelles torrades amb sucre que em fa l’àvia. Vaig al menjador i és allà. Tranquil·la. Asseguda. Esperant-me. La miro i em somriu, sap com m’agrada aquell àpat. Esmorzem i sortim a passejar pel poble. El matí és molt sec, normal, ja és ple agost. La miro i penso quina àvia més guapa que tinc. En un instant, però, tot s’esvaeix. Em llevo i recordo que ja fa tres anys d’allò i que ara estic sol, sense ella. El més important que tenia. Ara m’adono de com depenia d’ella, del sentit que li donava a la meva vida. I
ara què, que ja no hi és. Qui farà de psicòloga? Qui em traurà aquella rialla?