La tarda d’aquell dissabte

Diego Fernandes Antunes_3r D EA 2A Ensenyança d’Encamp
Encara recordo aquell matí de dissabte, preparat per anar al partit. Encara no sabia què em passava, però no li vaig donar gaire importància, me’n vaig anar directe al bus perquè jugàvem fora. Eren dues hores de viatge fins arribar al camp i vaig veure unes grades enormes; semblava el camp de la Ponferradina. També vaig veure una noia molt maca a les grades i em van dir que es deia Lara. Tenia els cabells arrissats i uns ulls negres. Després del partit, vaig tenir el valor d’anar-hi a parlar. Tot anava molt bé, però un dia em va dir que tenia parella i em vaig deprimir perquè ella m’agradava molt. Fins que un dia em vaig despertar…

Em consumeixo

Eric de Matos Domínguez_3r D EA 2A Ensenyança d’Encamp
M’encén que la gent s’apropi a mi per interès. No tinc amics, en la meva vida només hi ha gent que m’utilitza i després em deixen tirat. Som vint germans i a tots ens passa el mateix. El fet que em deixin tirat és el que més m’emprenya, perquè jo soc allà per ells en qualsevol moment i a qualsevol lloc per ajudar-los i després no rebo ni un bon dia, ni un com estàs… només passen de mi i com un burro torno a caure en el parany i mai aprenc dels meus maleïts errors.
Potser és per la meva roba blanca i taronja. A classe ningú em vol veure ni tenir-me a prop. Els professors em persegueixen pels patis i passadissos. Odio ser tabac.