Ella ja no hi és

Arnau Sansa Pereira_3r Col·legi Mare Janer

Obro els ulls. Ens trobem en un camp ple de flors. Ella està estirada, amb el cap damunt del meu pit. Li estic acariciant els cabells mentre ella canta una cançó d’amor. Els nostres ulls es troben. La imatge canvia. Ara som a la casa que tenim vora el mar. Contemplem com les onades xoquen contra les roques del precipici. Estem sota la mateixa manta. Ens tornem a mirar als ulls. La imatge canvia. Ens trobem al llit. Ella té la pell d’un color pàl·lid. Ens mirem i tinc la sensació que no ens tornarem a veure. Em desperto amb els ulls plens de llàgrimes. Miro al costat del mateix llit esperant trobar-la, però ella ja no hi és.

Tant de bo recordar-te

Carla de Araujo Martins_3r Col·legi Mare Janer

Estimat avi, recordo els teus cabells arrissats. Recordo que jugaves molt amb la mare i els tiets. Recordo que t’encantava tot el menjar que feia l’àvia, sobretot la sopa. Recordo la primera vegada que et vaig veure la cara. No recordo quan vas dir adeu. Recordo totes les flors que hi havia a casa, perquè t’encantava la natura. Recordo el dia del teu aniversari. Recordo el teu passat. Recordo que sempre volies estar a casa amb la família. Recordo la teva botiga de sabates. Clarament recordo la meravellosa parella que feies amb l’àvia. Recordo que no vas viure amb nosaltres. Però, sobretot, recordo com me’n parlava l’àvia, de tu.