Dia: 6 de desembre de 2022

Alan Mitjana Paramá_ 3ème H Lycée Comte de Foix

Una nit, quan tenia 5 anys i me n’anava a dormir, vaig tenir la sensació que hi havia algú a la meva habitació; però no hi havia ningú. Vaig ignorar-ho. Al llarg de la nit, vaig tenir un fred constant. Em sentia espantat. Em va costar adormir-me. Quan ho vaig aconseguir, em vaig despertar sense poder-me moure i estava suant. Vaig observar la porta i vaig veure una família sencera destrossada. No vaig poder tornar a dormir. Des d’aquell dia, vaig tenir por de la meva habitació i els meus pares me la van haver de canviar. Uns quants anys després, vaig descobrir que una família havia mort al costat de casa en un accident de cotxe.

Adriana Jean Gamble Valles_3ème H Lycée Comte de Foix

S’adorm plorant cada nit. No menja. Es passa el dia amb el mòbil, mirant les xarxes socials i envejant els seus companys de l’escola que passen el cap de setmana amb amics, mentre ella se’l passa al llit estirada i esperant el dilluns per tornar a començar la rutina. Els seus pares pensen que està trista. Ella sap molt bé que no és normal sentir-se així. Per alleujar el cansament mental que pateix, comença a fer-se mal físic. Esdevé una addicció per a ella. Perquè ningú vegi el seu braç, porta dessuadores o samarretes de màniga llarga i suporta comentaris del tipus: “No tens calor?”, “Estem a l’estiu”, “Podries somriure”…