Imaginació

Iker Bravo García_3r A Col·legi Espanyol María Moliner

Avui he quedat amb el popular del col·legi, es diu Sowyer i jo em dic Àlex. Quan ja era l’hora d’anar-nos-en, el Sowyer m’ha dit d’anar al cementiri i jo he acceptat la seva proposta. Quan hi hem arribat, el Sowyer i jo hem trobat una església al fons i hem decidit entrar-hi per veure què hi havia. Tot just entrar, hem vist un botó i he decidit pressionar-lo per veure què passava i, de sobte, els morts han començat a sortir de terra i s’han convertit en “no morts”. Han començat a córrer i jo de fons sentia: –ÀLEX! Tens el microrelat? –mentrestant els meus companys llegien el seus microrelats i jo m’imaginava el meu.

La importància de les persones

Diego Sa Lopes_3r A Col·legi Espanyol María Moliner

La Sandra, mare de la Sara, era una persona molt delicada i es preocupava molt per la nena.
La filla, tot el contrari, era molt extravertida i molt animada.
Però eren les millors amigues, s’ajudaven mútuament. La Sandra, que treballava molt i no dormia suficient, va anar a la feina, però a poc a poc va començar a tenir un mal a l’estómac que augmentava cada vegada més.
De cop i volta, va sentir un soroll dels frens d’un cotxe. Semblava un accident. Es va imaginar la vida sense la seva filla però…
Només va ser una al·lucinació degut al cansament físic i mental i d’un desmai per no menjar gaire.