L’Ethane ha caigut

Anton Calvet_3ème E Lycée Comte de Foix

Una tarda vaig anar a la muntanya amb l’Ethane i uns amics. L’Ethane va caure a 200 quilòmetres de nosaltres. Havíem d’esperar un estiu per anar a buscar-lo perquè havia caigut a la Xina. Després de l’estiu vaig anar-hi amb una moto de neu, s’assemblava a un gran bloc de gel tot de color blau, l’havies de llepar per descongelar-lo. Quan vam tornar a casa ja estava descongelat, però no parlava. Dues hores més tard s’havia despertat i podia parlar, però sols podia dir nug nug. I com que estava molt pesat, el vam ficar en un bloc de gel novament i el vam enviar a 200 quilòmetres de nosaltres, de nou a la Xina. Quina tranquil·litat!

El regal per al meu avi

Aaron Rouissi_3ème E Lycée Comte de Foix

Un matí, abans del partit de futbol em vaig prometre que havia de fer alguna cosa important pel meu avi i el meu tiet, perquè era el dia del seu aniversari i volia dedicar-los un gol. Però a la posició on jugava no es marcaven gols. Un cop al camp estava molt estressat! Vam escalfar, l’estrès pujava… Arriba l’hora del partit, s’acaba la primera part 0 a 0. Comença la segona i al cap de quinze minuts ens marquen un gol. Queden 10 minuts i per sort faig un gol de mig camp i tres minuts després torno a fer un gol, el de la victòria. El millor de tot això és que el meu avi havia baixat de França per veure el meu partit. Quin orgull!