Isaac Blanch Ferre_3r B EA 2A Ensenyança Encamp
Era un dia assolellat, però trist. Ho deixava tot: els amics, casa meva, la família i tota la meva vida. Vaig sortir a fer l’última volta que faria vivint allà i vaig avisar la meva millor amiga perquè vingués. Encara que féssim bona cara, els dos sabíem que teníem un tsunami d’emocions que lluitaven per sortir del nostre cos. Quan ens vam acomiadar, la vaig abraçar i durant aquells moments vaig veure la meva infantesa passar davant dels meus ulls. Finalment tot es va fondre i vaig aparèixer en un lloc que no era on m’havia criat.
Malgrat que ara em trobi a kilòmetres de distància encara avui estic connectat a la meva amiga de sempre.