T’estimo

Èlia Loran Mellado_3r A Col·legi Mare Janer
Mai hauria dit que una bola de pèl em robaria el cor. Petit com una pilota de tennis, blanc i negre com una pel·lícula dels vuitanta. Quan marxava cap a l’escola, m’acomiadava d’ell. Em passava tot el dia pensant en ell. Quan arribava a casa el saludava i l’acariciava. Abans de fer els deures, em passava una estona jugant amb ell. Un hàmster que no sabia qui era jo ni per què estava tancat en una gàbia, però jo sí que ho sabia i la seva companyia em feia molt feliç, era el meu millor amic. Aquests quasi dos anys amb ell han estat els millors. Si he dit que em va robar el cor, és perquè encara no me l’ha tornat. Et trobaré a faltar.

Sense tu, ja no és el mateix

Xènia Pedra Ribas_3r A Col·legi Mare Janer
Sempre vaig evitar aquest moment, el dia on tot pararia. Intentava no pensar-hi. Em mentia a mi mateixa. En resum, escapava de la realitat. Érem al lloc on havíem esperat tot l’any per ser-hi. Tot anava bé, però una trucada, un fil de veu al telèfon, ens va parar la diversió. Va passar allò que tant intentàvem evitar. Ella ja no hi era. Un silenci. Ningú es va atrevir a dir res. Abraçades. Plors. En aquell instant pensava que ja sabia que aquest dia arribaria. Això sí, el meu cor no opinava el mateix. Tot va passar molt de pressa. I encara ara, tornar a aquella casa ja no és el mateix, està tot buit. Sincerament, hi falta algú.