Ïu Francisco Culla_3r E EA 2A Ensenyança d’Encamp
Un bosc, el terra és ple de flors. Totes són plenes de vida, gaudint el seu entorn. Cada vegada que faig un pas, es va tancant el cel portant foscor al preciós escenari. Les flors comencen a mirar a un altre lloc. M’hi fixo i veig un raig de llum enfocant una roca, és lluny. Començo a accelerar el pas per descobrir un nou i preciós escenari, digne d’un quadre dibuixat per la mateixa natura. Un autoretrat perfecte. Arribo al destí i veig totes les flors mirant la llum, damunt de la roca hi ha una altra flor. El lloc és perfecte, però se la veu faltada de vida, consumida, farta que tothom l’admiri per ser “perfecta”.