Dia: 10 de maig de 2023

Òscar Domínguez Hinojosa_3r B Col·legi Mare Janer
Estava sol, trist, apartat de la societat, des que ella va morir. Quan un dia, caminant a la deriva de la tristesa, vaig trobar aquell gos que em salvaria la vida. Aquell animal semblava trist i sol, igual que jo. Tenia la sensació que ell volia que el seguís, i això vaig fer. Vam arribar a un descampat on no hi havia ningú, només una porta sola al mig del no-res, que ell esgarrapava amb emoció. Només tocar-la es va obrir. Sense pensar-m’ho la vaig creuar deixant enrere aquell món trist i… En creuar-la, vaig aparèixer en un món diferent. On era ella i, amb llàgrimes als ulls, ens vam abraçar per no tornar-nos a separar.

Guillem Díaz_3r B COL·LEGI MARE JANER
Era una tarda tranquil·la, jo era a casa meva amb uns amics, estàvem tan cansats de jugar que ens vam adormir. A mitja nit un soroll ens va despertar. En Xavi ja sabia què és el que passava, però no ho va dir. De reüll, vaig veure una llum que venia de casa dels meus veïns, però ells se n’havien anat de vacances. El Xavi estava nerviós però no li vaig donar importància. De sobte, un home amb passamuntanyes va aparèixer. En Xavi es va posar al davant i va dir que nosaltres no hi teníem res a veure, però l’home estava molt nerviós, va treure un revòlver i em va disparar. I així és com vaig descobrir que hi ha amistats perilloses.