Llàgrimes sota la pluja

Emma Estragués Aranda_3r D EA 2A Ensenyança d’Ordino

No vaig pensar ni a agafar un paraigua, no m’importava mullar-me, només volia arribar abans que passés res. Mentre corria amb totes les meves forces, vaig ensopegar i vaig caure de cara a terra. Em volia aixecar, però les llàgrimes em van poder. Es camuflaven amb la pluja. Un crit em va sortir de dins amb tot el dolor comprimit. Vaig mirar a terra, hi havia un toll. M’hi veia reflectida, i també hi era la Clàudia. Llavors vaig entendre que ja era massa tard. Una llàgrima va caure i va diluir la seva imatge per sempre.

Quan se’n va la vida

César González Garcia_3r D EA 2a ensenyança d’Ordino

Negre, que negre que es veu tot quan se’n va la vida. Penses, penses i dius “i ara, què?” quan se’n va la vida. També et preguntes què hauria passat si haguessis acabat allò que vas deixar a mitges, aquell petó que vas voler fer a la noia que t’agradava, però no et vas atrevir. Això et preguntes, quan se’n va la vida. Et penedeixes d’allò que vas fer malament, d’aquell “t’estimo” que no li vas dir a la teva mare, d’això et penedeixes quan se’n va la vida. T’adones de tot el que has viscut i sobretot d’allò que et quedava per viure, quan se’n va la vida. Tot això és el que em passa pel cap ara que m’he quedat tancat netejant el taüt.