JANA BALLESTÀ SAGUER_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL
A l’habitació hi havia un silenci sepulcral; tothom estava callat i tenia un sentiment de tristesa. Els plors m’enfosquien la vista, una noia vestida de blanc ens va dir quelcom no gaire bo. Aquell silenci es transformà en plors plens de dolor. La soledat ve de cop, la decisió era clara: aquell va ser el seu últim sospir. No estava preparada per deixar-la marxar, tots aquells t’estimo van passar en un tancar i obrir d’ulls. Aquelles rialles i aquells plors van desaparèixer, una gran soledat s’apoderà de mi i les llàgrimes venien a mi sense parar. Perquè d’això va la vida: tot és momentani; gaudeix al màxim perquè va molt de pressa.