La fi

BIA SOUSA_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Ho veia tot blanc. No sabia què estava passant. L’última cosa que recordava era haver estat bevent en un bar amb un noi, i després haver sortit corrent. Vaig començar a veure-hi amb nitidesa: hi havia sang, vidres trencats i llums de diferents colors. Però, on era? Sento una mà freda sobre el meu braç, miro la persona. No pot ser! És el meu ex! Què hi fa, aquí? Està plorant? La meva mare on és. Per què no hi és? Per què hi ha el noi que em va ser infidel i no la meva mare? No estic entenent res. Vull moure el braç, però no puc, em fa molt mal. Escolto veus, però no arribo a entendre res. Hi ha una llum negra. S’ha acabat. Ja no puc més…

5
2

Parla, i parla

LARA GONÇALVES_3r A  EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

I sempre parla. Jo soc una nena sensible i tímida, però aquella nena malcriada no feia més que criticar. S’estaven divertint, però quan em van veure només es van divertir elles mentre jo ho passava malament. Les llàgrimes van arribar molt de pressa quan van començar a perseguir-me per tota la fira insultant-me. Des d’aquell dia cap d’elles em va dir res. Quan em veien no ho pensaven dues vegades i feien mitja volta. I quan feien la mitja volta em parava a pensar per què em feien sentir una persona insuficient. M’han deixat amb veus dins del seu cap que no sortirien dient: sí, millor que descansi. Al final sempre és millor descansar.

1
2