Potsers d’hospital

SÜRYA SUBILIBIA ARGÜELLES_3r B COL·LEGI MARE JANER

Des de ben petita, tinc la sensació que alguna cosa no rutlla bé dins meu. A simple vista puc semblar una persona com qualsevol altra, però no cal conèixer-me massa per a entendre que no és així. Potser no soc l’única amb aquesta sensació. Potser, en aquest món, tan fred i solitari, hi ha més gent com jo. Potser hauré de carregar amb aquesta sensació la resta de la meva vida. Potser no. Potser, el fet de ser en aquesta petita sala, asseguda en aquesta incòmoda cadira, envoltada de cares ja conegudes, refent la rutina altre cop, em faci reflexionar. Potser només estic boja. Potser, en aquest món ple de potsers, hi hagi algun “segur”.

Les sabatilles

JORGE CARRERAS_3r B COL·LEGI MARE JANER

Fins on m’arriba la memòria sempre he servit per donar comoditat al meu amo. Recordo el primer dia, quan just sortir de la capsa em va portar a l’escola. Tothom comentava que bé que li quedava. Recordo tots els partits de bàsquet que vam guanyar. També recordo un Nadal en què d’una capsa taronja van sortir unes sabatilles noves, un nou model, més còmodes, va dir. Jo no hi tenia res a fer. I recordo quan, després d’una eternitat podrint-me en un armari, la seva mare em va ficar en una bossa negra des d’on vaig arribar a l’incinerador. L’últim que em passà pel cap, incomprensió. Després el foc se’m va emportar al món de les cendres.