Mes: desembre de 2024

ANNA AVELLANET DUAT_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Ens apropem al camp, l’adrenalina recorre el meu cos, anem a un pas lleuger. Arribem al camp, la felicitat envaeix el cos del meu company. El pas s’accelera. Galopem. Estem gaudint, el ritme ha augmentat. La crinera del meu cavall vola lleugera. El camp s’està acabant, alentim el pas, s’acaba el galop, els dos exhausts, amb respiracions ràpides, pulsacions fortes. Felicitat. Tranquil·litat. Seguim pel bosc. Tornada. Desmuntar. Dutxa. Repetir. Despertar. Cotxe. Escola. Surts. Cavall. Sorpresa. Avui tot és diferent, ve el veterinari. Està malalt. Tumor. Tristesa. Desesperació. Mesos. Cura. Felicitat. Retorn. Rutina. Felicitat. Vida. 

AINA ALTIMIR RODRÍGUEZ_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

A l’estiu estava molt bé, no m’havia d’aixecar a les sis del matí i podia estar tot el dia sense fer res. Tot el dia a dintre de l’aigua, no tot el dia a dintre de l’escola. Per molt que de vegades em queixava que m’avorria perquè no tenia res a fer, era millor que estar fent classe. Em queixava de la calor, però em passava per alt quan em ficava a dintre del mar, en una platja amb aigua cristal·lina i sorra que et cremava els peus. I el millor de tot no era la platja o la piscina, sinó els moments en família o amb amics que es queden en un record que mai s’oblida. M’agradaria tornar a l’estiu, però m’hauré d’esperar uns quants mesos. 

ROLANDO DAVID MARTÍNEZ FIGUEROA_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER

Com cada dia al sortir de l’escola, pujava a l’autobús. Havia anat al fons. Al cap d’una estona va pujar un noi amb la cara coberta i una motxilla buida. Va començar a robar a tots els passatgers, quedant-se els seus objectes de valor: mòbils, rellotges, anells, entre altres. Jo vaig sentir molta por, però no podia fer-hi res. Quan el lladre va arribar al meu lloc, em va mirar per uns segons, després sense dir ni fer res, va baixar del bus amb pressa. Vaig arribar a casa pensatiu i no vaig trigar a sentir la porta d’entrada. Era el meu germà. Portava a la mà un rellotge que mai li havia vist i una motxilla que em semblava familiar.

ANDIJA KASILICA_3r a COL·LEGI MARIA MOLINER

El 2024, Jon Parker va batre un rècord donant la volta al món en dues hores tot propulsant-se amb un tobogan aquàtic. Va arribar una mica tard a l’hora de sopar, però amb moltíssima gana perquè en el poc temps que havia estat donant la volta al món va veure tot tipus de gastronomies i li havia entrat gana. Quan va arribar a casa, la seva mare li va preguntar on havia estat i ell no sabia què dir-li perquè no li podia dir que havia donat la volta al món, així que li va dir que només havia estat jugant al carrer. Es van posar a sopar tranquil·lament fins que a les notícies sortia el titular: “El noi que ha donat la volta al món”.

VASCO GONÇALVES_3r A

ea segona ensenyança de santa coloma

És un matí com qualsevol altre, cada dia igual, la mateixa rutina. M’aixeco, em dutxo, em vesteixo i preparo l’esmorzar com sempre. Després, surto de casa, agafo l’autobús i vaig cap al col·legi. Arribo, pujo a classe i em donen les notes de dos exàmens, dues A a matemàtiques i a català. Content, vaig al pati, esmorzo, estudio,  menjo, passen les hores lentament fins que surto de l’escola a les 17 h i vaig a entrenament. Quan acabo, vaig cap a casa. Estic eufòric pels meus resultats: “Mamà, he tret dues A!”, “Que bé! –diu ella–, però t’haig de dir que avui s’ha mort el gat…” El que semblava el millor dia s’ha convertit en el pitjor.  

Leo Carviçais_3rA

EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Quina nostàlgia quan aquells dies eren especials per a mi i per a tots els fanàtics del futbol, quan aquelles nits eren màgiques. Partits bons i partits dolents, però l’afició mai va dubtar que tu poguessis amb tot. Ens feies feliç a tots els amants de l’equip. Per què te’n vas anar? Aquella trista sortida del club va ser el pitjor, et volem de nou al Barcelona; ni a París ni a Miami, el Barça i el Camp Nou són casa teva. Sabem que Lewandowski és bo per a l’equip, però nosaltres seguim pensant quan tornaràs. Et necessitem a prop, és a dir, que vinguis a la ciutat amb nosaltres. Et volem aquí al més aviat possible. Vine ja, si et plau! 

ALEIX ORTIZ_3ème A Lycée Comte de Foix

La vida al camp és difícil i dura, però si t’agrada t’ho passaràs molt bé. En primer lloc, cal cremar les herbes perquè després surtin més sanes. Segonament, toca escampar els fems perquè les olives siguin excel·lents i la producció sigui de més qualitat. Al cap d’un temps arriba el moment de la collita. Es fa durant els mesos de setembre i octubre. Amb aquestes olives de la collita fas un oli molt saludable i reconegut arreu del món per les seves propietats antioxidants. Finalment, toca gaudir de la natura, dels avis, dels cosins, dels tiets, dels germans, dels amics… Viure la vida plàcidament i contemplar la meravella que ens envolta.

Martí riera_3ème A Lycée Comte de Foix

El mòbil és un problema per a la nostra societat. Quan la gent sent el mòbil pensa en rialles, videojocs, xarxes socials…  Però jo penso en addicció, privació de llibertat, mals comportaments, males notes, i un llarg etc. El meu primer mòbil va representar un moment de felicitat absoluta. Al passar un temps i veure que les xarxes s’havien apoderat de la meva vida, tot es va trasbalsar. Vaig acabar perdent quasi tots els amics, llavors vaig pensar si realment era necessari perdre’s la vida per unes aplicacions absurdes que no portaven enlloc. Finalment, vaig prendre la decisió encertada, gaudir de la vida i de la gent que

Laia Rogel Caldas_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

La pluja cau, com les meves llàgrimes desconsolades. La teva foto a la pantalla, somrius com sempre. Potser per això no ens en vam adonar, o perquè estàvem tan centrats en nosaltres que no escoltàvem com demanaves ajuda a crits. Tant de bo seguissis aquí. Encara vaig a la casa de l’arbre i veig les nostres fotos, sé que una part de tu està amb mi. La visito sovint perquè et vull tornar a veure, bé, el que vull és veure’t tornar, encara que sigui impossible. Potser si ens n’haguéssim adonat, potser… Amb tantes coses que podrien haver passat i vas triar una solució eterna per a problemes temporals. No et guardo rancor, sinó al meu cor. 

Teo Cayetano Oñate_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Sento com la fresca brisa matinera em fa dolços petons a les galtes. Les oronetes entonen un harmoniós càntic. Miro davant meu. Un radiant somriure em mira fixament. La propietària d’aquest somriure és la nit i jo el dia, no podem viure l’un sense l’altre. Tanco els ulls. Sento un altre cop la brisa, però és gèlida. Les oronetes ja no canten. El silenci engrandeix la meva soledat. Miro davant meu. El somriure ja no hi és, ni la seva propietària. Llavors la realitat em colpeja. Mai hi havia hagut algú somrient-me. El meu maleït cervell enamorat havia creat la imatge que el meu cor desitjava. Intento reconstruir

GIANNA PRETE ZURBRIGGEN_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Dues persones, diferents camins. S’havien vist, parlat, rigut del mateix, es veien cada dia i van començar a compartir moments, a estar amb les mateixes persones, però no es coneixien de veritat. Estaven connectades sense saber-ho. Un fil vermell invisible les unia. Aquell fil es podia estirar i enredar però mai es podia trencar. Aquelles dues ànimes estaven destinades a trobar-se, sense importar el temps, lloc o les circumstàncies. Potser aquella persona encara no ha aparegut, és algú del present o algú amb qui ja no tens contacte. Jo realment sento un fil vermell, i crec que ja sé qui és la persona, però no vull confiar-me de més.

JUANA EHRAIJE GARRALDA _3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

És de nit i la Maria està dormint tan bé i a gust que somia que està en una platja increïble amb els seus amics, feliç i relaxada, prenent el sol. En el somni els seus amics li diuen que van tots a caminar per la platja, que si vol anar amb ells, però ella decideix quedar-se carregant el seu cos de vitamina D. Es queda sola i, de sobte, sent un soroll esgarrifós que res té a veure amb el tranquil·litzador so de les ones i s’adona que s’apropa un tsunami amb una força que ho destrossa tot. En un instant, el corrent de l’aigua se l’empassa. De lluny sent una alarma. Era un somni? S’aixeca atordida i envoltada d’un toll d’aigua.

Ginebra Subirats Merino_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa pudor de podrit dins d’aquella sala. Escoltant música mentre inspecciona un cos del segle XV. Per fora, cap signe de lesió, per dins tots els òrgans  tenen cicatrius com si l’haguessin atravessat amb arma blanca, els pulmons negres com si l’haguessin cremat viu. El cos sembla mort recentment, però desprèn l’olor com si hagués començat la putrefacció. Els signes de la causa de la mort es contradiuen, impossible de descobrir què li havia passat. Amb el cos obert sobre la taula d’autòpsies, tenir-lo allà fa néixer la sensació d’estar observat. De cop i volta, notant com el seu cos s’obre i cau a terra: mort per causa desconeguda.

Gisela Gil_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Mai no t’ha passat que relaciones un color amb una lletra per cap raó? O també algun número o alguna música? Doncs si t’ha passat, probablement tinguis sinestèsia, no és negatiu. Molts artistes famosos tenen aquesta condició! El que fa el teu cervell és que “encamina” la informació sensorial (una part del sistema nerviós responsable de les sensacions que sents) en coses superaleatòries, ja poden ser colors relacionats amb lletres, números…Generalment aquestes persones són molts creatives i se’ls donen molt bé les matèries artístiques però, en canvi les matèries com les matemàtiques i les ciències ja no el

Pere Mitjana Mira_3r A COL·LEGI MARE JANER

L’altre dia, mirant l’àlbum de fotografies de la infància, en vaig trobar una que em va deixar de pedra. En aquella imatge hi sortíem el meu amic i jo. Fa temps que no el veig. L’últim que em va explicar va ser que volia ser militar. Però, després d’un hivern dolent i d’una llarga primavera, no va trobar lloc a l’anhelada escola d’infanteria. Marcat per aquell somni frustrat, va tirar la tovallola i va començar a treballar del que menys li agradava. Després de tot aquest sentiment nostàlgic recordant els vells temps, vaig tancar l’àlbum de fotografies. Em penedeixo d’haver perdut contacte amb ell. Ara em dirigeixo al tanatori. 

Ada Brescó Flujas_3r A COL·LEGI MARE JANER

Avorrits, comencem a buscar pertot arreu alguna cosa per fer, per passar l’estona, i deixar la tecnologia apartada. Trobem un joc de cartes desconegut al calaix que mai havia obert de casa meva. Llegim les instruccions i no és gens complicat, comencem la partida. En Marc treu una carta d’un terratrèmol, la Carla en treu una d’un huracà, i per últim, jo, que trec una tempesta elèctrica. He guanyat aquesta partida, la meva catàstrofe meteorològica causa més mal. Anem jugant fins que arriba un missatge al telèfon d’en Marc. I sense adonar-nos-en, tornem a la rutina. La tecnologia ja es pot considerar un membre més de la família. 

JÚLIA BECERRA CARRASCO._3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Mai havia vist aquells ulls semblants a ametlles. Mai havia vist aquell somriure tan extravagant, aquells llavis tan carnosos i aquells cabells rossos com l’or. Els millors moments eren al seu costat. Als meus pitjors moments, m’ajudava i m’animava. Quan les nostres converses anaven per camins diferents, sempre arribàvem a un bon destí malgrat no estar d’acord amb tot. Observava i em sentia molt afortunada. Els nostres sentiments semblaven indestructibles i, d’un dia a l’altre, sense saber ni com ni per què, tot va acabar. Encara espero el moment de despertar i, que tot aquest dolor, quedi en un malson. Sé que ens retrobarem. 

XOAN PORTA GÓMEZ._3rB EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Em sento totalment enamorat de la meva veïna, però crec que m’evita. L’endemà, em vaig trobar la Júlia (la meva veïna) i la vaig saludar, però ella em va evitar. Al cap d’un mes, la Júlia va venir a casa meva i vam prendre un cafè. Al cap de dos setmanes, la mare de la Júlia ens va dir a mi i a la meva mare que la Júlia va morir dijous passat en un accident de cotxe. Al moment, vaig començar a plorar molt, ja que estava molt enamorat. La Júlia era molt amable, generosa i molt bella. La mare de la Júlia em va dir que la Júlia m’estimava, però tenia molta vergonya, i per això m’evitava sempre. 

SABINA Z._3ème C Lycée Comte de Foix

Per mi, MIT museum és un lloc que m’inspira a ser a jo mateixa. En aquest museu es poden veure diferents projectes que treballen els alumnes de la universitat. Els projectes més interessants són robots relacionats amb la intel·ligència artificial. També hi ha projectes relacionats amb la biologia i diferents models que parlen de malalties. Els estudiants continuen treballant amb aquests robots que ens ajudaran a millorar el món en un futur. Des d’aquesta visita, crec que hem de dedicar-nos a la informàtica, crear diversos robots i contribuir a crear un món més segur, amb més maneres de curar malalties i millorar el nostre món diari. 

DANIEL Z._3ème C Lycée Comte de Foix

Et penses una idea, la penses més i més i es converteix en un pla. Després d’un temps ja tens la introducció. Has de posar-hi un nus, un clímax i l’acció. No saps quina dificultat tindrà el personatge principal. Podria ser un drac, o un gos, o un tigre. Després de molt temps, per fi ja ho tens pensat. Ara solament cal la conclusió, el desenllaç, el final de la història. Cal afegir un missatge, una moral. Hauries d’escriure alguna cosa del microrelat i explicar al lector alguna cosa interessant, així el lector el recordarà després de llegir-lo. Després solament queda el títol explicant al lector què és i per què l’hauria de llegir.