Mes: desembre de 2024

MARCUS CARVALHO_3r B EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Quan era petit em van regalar un llibre que tenia moltes i moltes pàgines. Odiava llegir i semblava una història interminable… Un dia, vaig començar la lectura. Em va agradar tant que no volia que s’acabés. A partir de llavors, els llibres han sigut els meus companys més fidels: m’han ensenyat, ajudat i divertit; m’han fet estar viu, plorar i riure; han estat descobridors de nous mons, un llum en els problemes, una il·lusió dins la rutina… Ara, que soc vell, acabo la meva única novel·la, amb la que espero transmetre la passió a algun marrec tal com la vaig viure jo amb el primer llibre interminable que em van regalar quan era petit…

BRUNO CALDAS_3r B EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

El Nadal és la meva època preferida, serà perquè és quan neixo de la il·lusió de la gent, de la seva creativitat, del seu amor incondicional… Em construeixen amb neu glaçada i em vesteixen i tot per protegir-me del fred: em brinden un barret, una pastanaga per respirar, diversos botons per cordar la jaqueta i pals de mans. Una bufanda em posen a coll. Quan em creen és molt divertit i em sento complet, però quan acaben em deixen allà sol fins que arriba la calor. Surt el sol dia a dia però no el puc arribar a conèixer mai perquè aviat desapareixo. No he pogut parlar amb ell encara tot i que espero que algun dia en tingui l’oportunitat.  

SAIOA ALIEU BALLESTÀ_S3A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Estic sola, sense ningú a qui estimar. Ja no sé què fer per no sentir-me així, però sé que aquí dins tancada i aïllada la meva vida no serà mai millor. Penso com seria tenir algú al meu costat… Em desperto cada matí pensant i imaginant com de diferent podria ser la meva vida si sortís al carrer i em deixés sorprendre, però no puc. Miro pel balcó cada dia a la gent, un dia m’animaré a baixar… Finalment el dia ha arribat. Estàs assegut en un banc. Llegeixes una novel·la romàntica. Casualment, aixeques el cap, una mirada ens connecta, una mirada escriu el nostre final.

BIEL ALAÑA GARRIDO_S3A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Surto al jardí a la primavera i veig com les plantes treuen el cap i tot està acolorit. El paisatge és una paleta viva i els ocells canten de fons. Surto al jardí a l’estiu i veig les plantes marcides i assedegades, amb el cap cot demanen ser regades i cuidades. Surto al jardí en plena tardor i al jardí i veig com els rajos de sol acaronen la gespa. Les plantes estan cansades, comencen a sentir el fred a les arrels. Surto al jardí a l’hivern. Silenci. La neu cobreix el jardí i les plantes esperen un nou renaixement.

AXEL BARSE_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

El rellotge marcava les 2 de la matinada. Jo estava despert, feia dies que ja no dormia, dies que plovia sense parar, la pluja no parava de xocar contra la finestra. Hi havia un ambient molt estrany que no sabia descriure i tenia una sensació d’inquietud. Em vaig posar un pijama i vaig sortir al carrer per veure el que em pertorbava, vaig mirar al voltant i vaig fer voltes per tot el carrer, però no vaig trobar res. L’aigua que em queia per tot el cos em va despertar. Tot plegat va fer-me adonar de la vida i de la seva bellesa. La vida no solament és per divertir-se, sinó que també és per aprendre.

ARNAU LACORTE_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Hi havia una vegada un nen anomenat Joan que el dia de Halloween va sortir amb els seus amics: en Marc i en Samuel. Després d’haver fet truc o tracte, van tornar cap a casa. Primer van passar per la d’en Samuel, que venia més de pas, i després van anar cap a la d’en Marc. Els amics van estar xerrant una bona estona fins que es preguntaven on eren: s’havien perdut! Després d’aquella nit, els seus pares van posar un cartell denunciant la desaparició dels dos nois, que no van ser trobats mai més. Des d’aquell dia van aprendre que mentre siguis un nen sempre és bo anar amb adults.

ISMAEL SARRAR DE BRITO_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

A l’escola ens han obligat a fer una sortida a la muntanya, a les bordes de Ràmio. A mi m’ha fet por baixar de la muntanya i m’ha costat una mica pujar. Hi volia anar en helicòpter! És broma, però hauria estat molt bé. Aquesta sortida m’ha agradat molt, perquè hem vist animals i ha estat una aventura nova per a mi. També hem rentat els plats després de sopar i dinar. A la nit hem fet marshmallows al foc molt bons, però massa dolços. També vam jugar a futbol i l’endemà vam fer un joc de pistes i vam quedar primers. Vam marxar de la muntanya al matí per un camí molt molt molt difícil perquè feia molt pendent i no em va agradar perquè tenia por de caure. Quan vaig arribar a casa no em volia dutxar, noooo és de chill. M’ho vaig passar molt bé, però feia molta pudor. 

CLAUDIO GOMES DE ALMEIDA_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

Jo, el Dominic Calveto i Paul Walker ens vam conèixer a la feina. Ara som molt bons amics i hem viscut moltes aventures junts. Una d’aquestes va ser volar amb un cotxe sobre tres edificis a Dubai per obtenir un xip incrustat al cotxe que pot rastrejar gent dolenta. El dia 30 de novembre del 2013, va morir el Paul i les aventures ja no van ser mai més iguals. Aquest 2024 he anat a Portugal per allunyar-me d’una mala persona. El meu equip, format per cinc amics (el Roman, el Calvo, Jean el japonès, Ted el negrata i la Letti) vam intentar que desaparegués el dolent i no molestés mai més. És possible que morim en l’intent. A veure com va!