Dia: 9 de maig de 2025

XANDRO CARRERA CEBALLOS_3r C COL·LEGI MARE JANER

Aquella nit vam començar a parlar i ens vam enamorar a primera vista. Cada dia els dos més junts, cada dia més especial. Em vas presentar els teus pares i ens van acceptar tal com som. Ho vam agrair. Tots dos volíem formar la millor família del món. Però aquell noi tan bonic, tan proper, amb el somriure tan contagiós i aquells ulls tan brillants… Eneko, ho sento molt, però ves per on, estic enamorat del teu germà. Crec que això nostre s’ha acabat. No em faltava res amb tu, però ell i jo hem connectat. Et mereixes algú millor i et desitjo que el trobis ben aviat. Adeu, Eneko, t’estimo molt encara, però ara com a amic.

MEL TORRES FERNÁNDEZ_3r C COL·LEGI MARE JANER

En el traster, una caixa que solament semblava guardar pols contenia unes sabates. Petites i desgastades, igual que els seus records. Un dia, va decidir emprovar-se-les. En mirar per la finestra, es va adonar que el barri havia canviat molt. El carrer, que abans era ple de riures, ara estava completament buit. Espantat, se les va treure i va sentir un xiuxiueig. No era la primera vegada. Era l’ànima d’un nen solitari. Quan va mirar millor les sabates, va veure que a la sola encara hi havia una taca vermella…  Llavors va entendre que aquelles sabates no eren només records, sinó que eren d’un amic que havia desaparegut feia anys.