Ombres d’hivern

ORIOL MARTÍ SALA_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Era una freda tarda d’hivern i jo estava tancada a casa mirant per la finestra. De sobte va aparèixer una ombra humana que semblava venir del sostre. Vaig decidir treure el cap per mirar qui estava emetent aquella ombra, però em vaig sorprendre molt al veure que no hi havia ningú. Vaig girar el cap un segon per assegurar-me que la porta de la meva habitació era tancada i quan el vaig tornar a girar l’ombra m’estava saludant. Ho vaig entendre a l’instant! L’havia trobat molt a faltar! Des d’aquell dia a l’estació de trens en què em va deixar la mà i no en vaig saber res més, fins avui! Han passat 9 anys! Acabo de veure el meu pare!

Tornada a l’infern

ORIOL TERMES_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

El cor em bategava amb força, notava com la gola se’m començava a assecar i les mans em suaven com una cascada en plena primavera. Jo ho negava tot davant d’aquells homes i dones amb bata negra, i al meu costat un home ben arreglat amb americana i corbata que semblava que em defensava, però no ho tenia clar, només deia que jo no havia fet res i ho negava tot. “El meu client diu la veritat, ell no ha fet res”. Semblava que aquella era la frase que em salvaria. “Ja pots marxar, ets lliure”. “Moltes gràcies, prometo que no ho tornaré a fer”.