Dia: 20 de maig de 2025

Alejandro Antonio Changmarín Melendez_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER

Les alarmes sonaven per tota la ciutat. El meu avi, amb el rostre descompost, es va apropar a la finestra i em va mirar: els alemanys havien sobrepassat Varsòvia. Sense paraules, va empaquetar el que va poder. Tremolant, em va dir:  –Empaqueta  les teves coses! Marxem d’aquí cinc minuts. Vaig anar a la meva habitació i, amb presses, vaig recollir la poca roba jueva que tenia i la vaig posar en un maletí. El cor em bategava fort. Els carrers, plens de vida feia poc, ara eren silenci. El meu avi, trist, va girar el pom i, sense mirar enrere, vam sortir cap al fred, endinsant-nos en un infern desconegut.

Emma Casadellà Sorbellini_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER

Pujo amb l’ascensor, sisena planta. Quan s’obren les portes fingeixo milers de reaccions pensant que seràs allí dedicant-me una de les teves mirades, un dels teus somriures de sempre, tot i el dolor que tinguis, o potser, m’estaràs contant una de les teves anècdotes. És a dir, comptava que hi series però, s’obren les portes de l’ascensor i el que no veig de tot això és a tu. És el que em passa pel cap quan intento afrontar aquesta solitud que crec que m’està emmalaltint. Internament desitjo que estiguis amb mi regalant-me totes aquelles experiències viscudes i que  mai podran tornar.