Noi de vidre

Luciano Richards_3ème D Lycée Comte de Foix

Hi havia un noi que es mirava al mirall, ell sentia molta tristesa, s’odiava a si mateix. Va començar a plorar tapant-se la cara. Mentre plorava, però, el seu reflex li va començar a preguntar: “Per què plores? Et fa vergonya que et vegin plorant?”, però el noi va cridar al reflex: “Calla! No em diguis coses així…” Ell seguia plorant, però el seu reflex li deia coses negatives: “No ets res… no tens res… no ets capaç de res…”, però el noi ,amb ràbia, li va cridar per últim cop: “T’he dit que no em diguis coses així!” Finalment, el noi va trencar el mirall amb el puny dret per després

La vida

Alvaro fraguas_3ème D Lycée Comte de Foix

Era una nit, era al llit, tenia moltes ganes de dormir, però en aquell moment em vaig posar a pensar, de què serveix la vida? En aquell moment no tenia res de por a la mort, però vaig pensar com seria el món quan ja no hi fos i vaig pensar què passaria quan tot allò s’acabés, em va entrar una gran por i vaig pensar que no volia morir Del que sempre he tingut més por és que m’oblidin, per això vaig començar a plorar. El temps és el millor i el pitjor de la vida perquè passa molt ràpidament. Aleshores, vaig anar plorant a la cambra dels meus pares per abraçar-los i dir-los que els estimava moltíssim.