Dia: 28 de novembre de 2025

Haitz Santamaria Pons_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Estic al prat tranquil i decideixo estirar-me. De cop surto del meu cos i em veig estirat a terra. Pujo sense parar, estic veient els núvols i els travesso i continuo pujant. Surto de l’atmosfera i passo al costat de tots els planetes, les estrelles, els asteroides. De cop m’aturo i començo a baixar a tota velocitat, passant pels planetes i arribant a travessar l’atmosfera, els núvols i sobtadament entro al meu cos de nou. Veig els meus ulls, el meu cervell. Hi entro i tot és fosc. No hi ha res, només una foscor immensa que mai no arriba al final i el camí acaba. És el final de la vida. 

GABRIELA SOLÀ ROVIROSA_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

A vegades, quan som nous en un lloc, volem acontentar tothom i deixem de ser nosaltres mateixos. Aquest és el motiu pel qual per més que vulguem agradar sempre hi haurà gent que ens jutjarà. Tot i que sempre hi haurà gent que t’ajudarà, gent bona i noble. No pots acontentar tothom, val més ser un mateix, sense voler aparentar el que no s’és. Tenir caràcter i no dir sempre el que els altres esperen que diguis. Has de ser humil i ajuntar-te amb la gent que estimes i que t’aporti coses positives. Juga, balla, canta i fes el que t’agradi, perquè de vida només n’hi ha una. I aquesta t’ha tocat a tu. No et comparis, sigues únic.