Dia: 8 de gener de 2026

Abril Ortega Boronat_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Era l’hora, tenia el tros de paper arrugat, guardat a la butxaca de la dessuadora. Aquell paper on la nit anterior havia escrit tot el que sentia. Amb nervis i vergonya. Jo, recolzada al mur, esperant a veure-la. Fins que per fi vaig veure aquell somriure tan perfecte que tant m’agradava. Ella, quan em va veure, va somriure encara més i es va apropar amb rapidesa cap a mi. Quan estàvem cara a cara, va murmurar un hola i em va abraçar. Quan ens vam separar vaig posar la mà a la butxaca, agafant el paper nerviosa, la vaig mirar i vaig murmurar “t’he de dir una cosa”, ella em va mirar més profundament i mig somrient va dir “jo també”.

POL JAEN_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Estava sortint de l’enterrament de la meva millor amiga. Mentre caminava pel camí estret, es va enfosquir. Vaig veure  diverses vegades la mateixa furgoneta. Em vaig espantar i vaig començar a córrer. Pels carrers que creuava veia un home. Ell estava encaputxat i no podia veure el seu rostre sota la llum d’un fanal. Semblava que es teletransportés d’un lloc a l’altre. Però de sobte me’l vaig trobar de front. El vaig esquivar carrer avall. Però no tenia sortida. Vaig començar a caminar cap enrere mentre ell s’apropava a mi, quan li notava l’alè damunt meu suplicava que em deixés. No sé com vaig caure de cul. Just en aquell moment…