Dia: 9 de gener de 2026

MARÍA GARCÍA DE OLIVEIRA_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Avui passejo pel bosc esperant la mateixa sensació. Una sensació de puresa, neteja i tranquil·litat natural. Em preparo amb il·lusió. Surto de casa i pujo al bus. Em fixo en els carrers d’on vinc: són bruts i tot està fet de plàstic. El món està plastificat. “Ara veuré un canvi, un lloc verd i ple de vida”, penso en baixar del bus. Al final arribo: hi ha trossos colorits i transparents escampats per tot arreu. Quan camino, m’enlluernen quan el sol els il·lumina. No sento res, no sento la vida que abans regnava en aquella zona. Ara està brut, se sent la mort del bosc. Retrocedeixo. El plàstic m’ha arrabassat les ganes de bosc.

CARLA CUITO ROSAS_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ordino

Era de nit, ja havíem arribat. Encara no ho assimilava. Podia tornar a començar la meva vida… Molt millor: reconstruir-la. Estava superil·lusionada. Vam arribar. En aquell moment, tots vam córrer cap a terra ferma. Estàvem orgullosos de poder deixar enrere tot el dolor. Hi havia una llum que il·luminava tant que no ens deixava veure. Pensava que era alguna mena de benvinguda d’aquell estrany país. Algú s’apropava. Una silueta negra em va parlar en un idioma estrany que no vaig entendre. Em va donar un cop. Vaig caure. I darrere meu, tots els meus companys. Moments següents, ja tornava a estar al meu país d’origen.