Dia: 4 de febrer de 2026

NOA FERRRA_3r A EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Hi ha persones que arriben a la teva vida com una gran tempesta, com un tsunami; et capgiren, et desfan, però et fan sentir viva. Ell és això: la calma abans i el silenci després. Marxa i torna, i jo sempre soc allà fent veure que no l’espero. Quan m’abraça, tot el dolor s’apaga; però, quan s’allunya, el món sencer em cau a sobre com una galleda d’aigua freda. A vegades, sembla buscar altres mars però sempre acaba tornant, com la marea quan no sap cap a on anar. No sé si això és amor o un eco mut que no vol morir; però cada cop que el veig, em convenço a mi mateixa que encara no sé respirar sense ell… I, en el fons, tampoc vull.

ISAAC DÍAZ_3r A EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Com es pot ser tan desgraciat! Sobrevisc per les almoines de la gent i perquè soc espavilat. Després, que si visc al carrer i un colom se’m caga a sobre; miolo per queixar-me però ningú m’entén. Quan plou, em mullo però tinc el pèl que protegeix el meu petit cos. Tinc una vida detestable! No em sembla just que alguns visquin amb una família ben calentets i jo tot sol autoproveint-me del que trobo a la brossa. Si jo visqués en una casa, la meva única preocupació seria roncar de gust. Tot i que m’agradaria canviar de vida, haig d’estar agraït perquè encara puc dormir pels racons i menjar allò sobrant; si no ja estaria mort i acabat.