CARLA INFANTE SANTIAGO_3r B COL·LEGI MARE JANER
La nit respirava en silenci i amb calma. Hi havia una lluna plena, ben rodona i groga com el seu cabell, i uns estels petits, tan brillants que il·luminaven les nostres mirades, plenes de nervis i desig. Llavors em vas acariciar dolçament la galta com si fos de vidre, tan fràgil com delicada! No vaig dir res, però la meva mirada lluent ja ho confessava tot. Un sospir compartit va fer tremolar l’aire. Els nostres cors bategaven ansiosos al mateix ritme, com si ja s’haguessin trobat algun altre cop. I quan els nostres llavis s’anaven a tocar, sabien que després tot canviaria i res tornaria a ser igual com en aquella nit tan màgica.