Dia: 22 de març de 2026

ALBA DE LUCA SOARES_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Soroll d’onades, brisa marina: aquell era el so que vaig sentir aquell matí. Estirada a la sorra. No entenia res, només sentia com si alguna cosa s’hagués trencat dins de mi. Desorientada i desconsolada, recordo que tot va passar molt de pressa. El cap em donava voltes. La sorra estava freda i l’aigua em tocava els peus suaument, com si volgués calmar-me. El mar era gran, infinit i feia una mica de por. No sabia on era ni com havia arribat fins allà. Només sabia que estava sola. Cada pas que feia em feia venir records d’aquella nit. En aquell moment vaig entendre que mai tornaria a ser la mateixa.

Carla López Domínguez_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Com cada matí, em sento sol a la taula del menjador, rodejat de mussols que em miren de dalt a baix. La seva mirada em jutja descaradament. De sobte, em trobo a terra, amb tots els mussols damunt meu, mossegant-me fins a deixar-me ferit davant de tothom. Ningú no fa res. Quan torno a obrir els ulls, estic estirat al llit de la infermeria. És la quarta vegada en aquesta setmana que soc aquí. Però aquesta vegada és diferent i també hi ha els meus pares. Em pregunten insistentment qui m’ha fet això. M’agradaria ser invisible per no haver d’explicar als meus pares l’assetjament escolar que pateixo cada dia per part dels meus companys.