Dia: 24 de març de 2026

Enia Gonzales_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

D’adolescents, parlaven fins a adormir-se amb el telèfon a la mà, compartint anècdotes que semblaven eternes. Una nit, la trucada es va tallar a mitja rialla. Ell no va tornar a telefonar, deixant un buit que ella no va comprendre. Van passar vint anys. Ja amb casa nova i vida diferent, ella configurava la seva bústia de veu quan va sonar un missatge antic: “Ei, dormilega, no t’adormis encara… t’he de dir una cosa important.” Era la seva veu, igual de jove, igual de riallera. Ella va quedar-se immòbil, bocabadada, i va somriure, com qui rep un petit gest inesperat i màgic d’un altre temps. Per un instant, tot va tornar a començar.

Íker Florentín_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Fa temps, una família va anar a gaudir de la neu a un poble de muntanya. El seu fill estava aprenent a esquiar. Era un marrec nerviós i sempre volia baixar les pistes molt ràpid. Els seus pares, en canvi, pensaven en la seva seguretat i anaven més a poc a poc advertint-li dels perills. Però, ell, molt tossut i pensant que no passaria res, no els feia cas. Un dia, va anar per un camí d’obstacles fet pels nens petits però, hipnotitzat per la càmera del seu pare que el gravava, va passar per sobre d’un petit arc i va xocar de morros contra un pi. Així, va aprendre per les dolentes que cal valorar els consells de la gent que t’estima.