Dia: 29 de març de 2026

LUANA TAVARES CARVALHO_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

És el dia internacional de la dansa. Un escenari ple de gent amb els seus grups de diferents nacionalitats. Des d’un avió, aterren a un lloc molt lluny de les seves cases. Serà una setmana plena d’emocions i obligacions. Vam descobrir que hi havia ubers sense conductor; en una pantalla es posava on volies anar i t’hi duia. Visitàvem els llocs més coneguts; era la primera vegada que hi anàvem. Començarà la setmana més intensa, emocionant i inoblidable que tindrem mai. I jo, des de casa meva, mirant el meu somni des d’una pantalla, el somni que encara no puc tocar, Arizona.

LUCÍA MASTRONARDI_3 r B COL·LEGI MARIA MOLINER

En aquell parc, entre tots els nois jugant i feliços, hi havia un noi diferent, intentant gronxar-se. Tots se’n reien, ningú mai el volia incloure als seus jocs. Però ell pensava “no passa res, aquell noi tampoc és perfecte”; dia rere dia aquesta era la seva rutina. Els adults no deien res, eren, simplement, nois jugant. Un dia els nois el van enganyar, i ell va tornar a la seva llar plorant. Es va preguntar “per què he de viure així? Soc un noi normal?”. Estava allà plorant al llit de l’orfenat, lamentant haver viscut aquell accident, el que li va arruïnar la vida: aquell en què va perdre els seus pares i els seus braços.