Dia: 30 de març de 2026

VALERIA RACAJ GÓMEZ_3r B COL·LEGI MARE JANER

Estava entre dues portes oposades: una donava al meu futur, blanca com la neu, i l’altra podia tornar al passat, es veia desgastada, com si ja s’hagués utilitzat massa. No sabia què fer. Podia tornar al passat i corregir aquells errors tan greus, com quan em vaig allunyar d’aquelles amistats tan importants i demanar perdó a les persones que s’ho mereixien, però m’hauria de quedar allà, sola, completament sola. I anar al futur seria quedar-me on ja no tindria familiars propers. Així que vaig deixar la por enrere i em vaig girar, i vaig tornar al present, decidida, sense pensar en el futur ni en el passat, només en el dia a dia.

ARLET LAYA LLORT_3 r B COL·LEGI MARE JANER

M’he d’esperar dues hores per poder anar-hi, per parlar amb les amigues, caminar lliurement, jugar, descansar la ment de dues hores que semblen infinites. Tant de bo aquest temps durés tot el dia! Però és clar, a l’escola venim a aprendre i a estudiar. Una de les millors sensacions d’estar al pati és quan els rajos de sol t’escalfen el cos o quan sento els riures i crits dels companys. Això només vol dir que els patis són especials per a tothom. Però avui ha estat diferent. M’he adonat que el pati també és per viure moments que no passen dins de cap aula. I mentre el sol m’escalfava la cara, he pensat: tant de bo durés una mica més.