Mes: abril de 2026

ÍKER PALAU ALMIRÓN_3r C COL·LEGI MARE JANER

6.30. Torrades amb mantega. Examen important. Recordo l’aposta. Necessito aprovar. Criden als estudiants. Plors i rialles es barregen. Tremolo. Miro la nota. Ploro. Em compadeixen. Me’ls miro. Ric. No entenen el que passa. Pregunten la nota. No responc. Ensenyo el paper. Miren la nota. Aprovat. Muntanya d’emocions. Surto fora. Espero ma mare. Tornem a casa. Pregunta. No responc. S’impacienta. Li dic que s’esperi. Accepta. Arribem. Esperem mon pare. Arriba. Ja hi som tots. Pregunten. Me’ls miro. Ric. Tornen a preguntar. Ric. Trec el full. Contents. Entra més família. Tots feliços. Celebració. Aconseguit. Tinc recompensa. Feliç. 

JÚLIA COMELLA PIERRE_3r C COL·lEGI MARE JANER

Em pensava que hi series per sempre. Ens vas deixar quan més ho necessitàvem. No em vas poder veure créixer. Et necessitava, necessitava estar al teu costat, sé que estàs a dalt mirant-me i cuidant els nostres, però no és el mateix. Ara pensar en tu fa que els ulls se’m posin vermells i que les llàgrimes llisquin galta avall. Recordar-te em fa somriure, pensar en tots els bons moments que podíem haver passat junts, com podries estar orgullós de mi. Em fa feliç quan l’àvia m’explica coses de tu, com us vau enamorar… Quan vas fer l’últim sospir i la malaltia se’t va emportar, se’ns va trencar el cor en mil parts. Et necessito.J

Eva Loucine Davtian_3ème G Lycée Comte de Foix

Des de petita, la Júlia volia tenir un gosset a la seva vida. Llavors feia tot el possible per aconseguir-lo, però els seus pares no hi estaven d’acord per la responsabilitat que comportava. Un dia dels més bonics de la setmana, aquesta noia va anar a la campanya al costat de casa seva per treure’s tot del seu cap i reflexionar. Estava molt sola, sense ningú al seu costat, ni germans o germanes. Ella dormia com un sol entre les flors quan va sentir un soroll al camp. Un gos va sortir de les fulles. Amb la por i l’emoció, la noia es preguntava de qui podia ser aquell gos. Finalment el va agafar. La casa tenia camions davant però no sabia per què. Va ensenyar el gos als seus pares. Al final van venir els propietaris del gos, que s’havia perdut. 

CELINE CRICHTON ARCHER_3ème G Lycée Comte de Foix

Avui anem a la platja! Quina il·lusió! M’encanta el mar, el sol, les palmeres i aquella brisa de mar tan agradable i relaxant. Entres al mar i t’acaronen les onades. Els peixets et pessigollegen els peus i tanques els ulls per deixar que el sol t’acariciï la cara. Flotant, pujant, baixant, amb les onades i vas apropant-te a la platja, empesa dolçament pel mar. Quan en surts, la sorra se t’escola entre els dits dels peus i camines fins a l’hamaca que t’espera, penjada entre dues palmeres. Entrem al cotxe i conduïm fins a la destinació tan esperada. Hi arribem: la sorra és pedra, el mar és negre, el vent bufa i cauen gotes.

AITANA MORGADE_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Aquell estiu creia que seria com tots: la família a Galícia, l’àvia cuinant i fent-nos riure. Un dia el pare em va dir que l’àvia tenia el fetge molt malament. Em vaig tancar en plors i vaig voler aprofitar cada minut amb ella. Quan la van portar a l’hospital, no hi vaig voler anar: no volia veure aquella imatge. Vam tornar a Andorra i aquell mateix dia va morir. Vam tornar a Galícia massa tard. No em vaig acomiadar. El que em partia el cor era veure la mare plorar. Després, els estius van quedar buits i silenciosos sense l’àvia. No vaig anar a la tomba; veure la mare plorar em feia molt mal. Ara els estius semblen buits i desolats.

Marc Gómez_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Un dia vam anar a la muntanya amb l’escola. Vam sortir de bon matí per arribar d’hora i que hi hagués temps de fer la ruta sencera. La sortida la vam fer a la Vall d’Incles. Quan ja feia una estona que caminàvem, un amic meu va ensopegar a causa d’un tros de fusta que estava mig enfonsat a terra. Ens vam encuriosir i vam intentar treure’l. Al principi ens va costar, però vam continuar excavant i excavant. No ens ho podíem creure, era un tresor amb monedes d’or a dins! Vam córrer a avisar al professor de socials, però no el vam trobar, ni a ningú!

BRYAN MOREIRA_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

En una biblioteca abandonada, sota una lluna immòbil, els llibres respiraven suaument, com si somniessin. Una nena perduda va obrir-ne un a l’atzar i va veure, entre les pàgines, una ciutat sencera feta de paraules en moviment. Les cases eren verbs, els carrers, adjectius, i els habitants, punts i comes que ballaven al ritme del vent. Una veu li xiuxiuejà: “Si tanques el llibre, aquest món s’esvaeix”. Tremolant, la nena el va tancar… i el silenci la va engolir fins que va adonar-se que, el món real també havia desaparegut. Sospirà. Quan, de cop i volta, les pàgines del llibre van començar a brillar, i les paraules van sortir volant.

INÉS CAÇADOR_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Imagina que et quedes sense feina i has de viure dins del teu cotxe. Però un dia t’ofereixen un treball de criada a casa d’un milionari. T’accepten amb la condició que no obris una porta secreta. Quan arribes a la casa, et donen una habitació, però hi ha un problema: la porta només es pot obrir i tancar des de fora. Et queixes a la mestressa, però no et fan cas. Veus que arriba una altra criada i la posen a la mateixa habitació. Un dia, a l’hora de dinar, tu i la teva companya decidiu anar a l’habitació. Intenteu que no es noti que heu robat la clau. Quan arribeu, obriu la porta i us quedeu esgarrifades i espanteu amb el que heu vist.

LOLA RODRÍGUEZ GARCÍA_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Una vegada més aquí, una llàgrima llisca només entrar. Les he decebut. M’intenten tranquil·litzar, però estic bloquejada. Les persones passen i em criden, però els meus peus semblen enganxats a terra. M’ajuden, però no poden… crido… i aleshores em posen un calmant i el mal s’esvaeix. El meu cap torna a funcionar i m’aixeco, el meu cos em frena, em diu que marxi, però amb molt esforç entro i el metge em diu que he d’entrar a quiròfan, els ulls se’m tanquen i tot és fosc. De sobte m’aixeco i una llum blanca m’enlluerna… Sento els aplaudiments. Els ha agradat l’obra, la meva obra. El sacrifici ha valgut la pena. 

ÚRSULA RODRÍGUEZ BOLOGNA_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Veig una noia, s’apropa a mi, la miro i m’abraça, l’aparto i penso, qui és? No la conec. Se’m queda mirant amb cara d’espant. Tot bé? Em pregunta. Sí, però qui ets? Contesto jo. Em mira com si hagués dit una animalada i em diu que és la Laura. Em quedo pensant… Laura? Jo no en conec cap, serà que m’ha confós? No ho entenc. Me la quedo mirant i em diu: Te’n recordes? Jo no entenia de què em parlava. Em torna a dir… Te’n recordes? De petites érem molt amigues. Jo em quedo pensant. Ja la recordo, la Laura era la veïna de la casa de la platja, sempre jugàvem juntes. Com has crescut, li dic, no et reconeixia. Ens mirem i ens abracem.

AINA ESQUERRÉ MOLI_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Un altre cop era allà, la dona gran que havia vist cada dia pel carrer des de feia mesos, a la qual em feia molta por apropar-me. Sempre em dirigia una mirada profunda. Jo preguntava a la gent si la coneixien i si em podien ajudar, però quan s’apropaven a parlar amb l’àvia, ella els deia alguna cosa a l’orella i llavors se n’anaven corrent de mi. Vaig preguntar-li també a la meva mare, però fins i tot ella després d’escoltar l’àvia em va abandonar. Un dia vaig decidir anar a parlar amb ella. Llavors l’àvia va xiuxiuejar una cosa i vaig decidir suïcidar-me. Era impossible, aquella dona no podia ser jo.

MALENA CAUBERGHS_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Estic tancada, a l’habitació. Jo no volia ser aquí, sentint-me suada i inconfortable, però m’hi han obligat, m’han fet pujar en una mena de cotxe gegant amb més gent que m’ha portat aquí. Després m’han deixat tancada en una habitació tot el dia i només em deixen sortir per menjar, per esmorzar i per dinar. Mentre estic tancada, haig de fer tot el que em diu el meu responsable. Si ell o ella diu: “aixeca’t”, m’haig d’aixecar, si ell o ella diu: “escriu”, haig d’escriure; si no ho faig, càstig. Desitjo que em deixin anar, no volia quedar-me aquí sola i tancada. I de sobte sento el so de la llibertat, un so com un: ring, ring, ring!