Una vida desitjada menys per qui la té

ARON DES SANTOS_3ème F LYCÉE COMPTE DE FOIX

En llevar-me i mirar per la finestra, veig el mar de Miami. L’admiro des d’un edifici de vint plantes. Durant el temps que el robot em fa l’esmorzar reviso el meu correu a l’ordinador. Després d’esmorzar mig quilo de caviar baixo a la meva piscina. Tot era massa repetitiu, sempre feia el mateix, no tenia ningú amb qui compartir i gaudir d’aquella riquesa perquè els meus familiars no em parlaven i d’amics no en tenia. Per culpa d’aquesta soledat vaig començar a consumir drogues i beure alcohol i un dia vaig pensar de treure’m la vida. Vaig agafar l’ascensor i, des de l’heliport del meu edifici, vaig comptar fins a tres i vaig saltar. 

Un veí preocupat

MEHDI JERBI_3ème F LYCÉE COMPTE DE FOIX

Estava comprant i veig el meu veí Josep, un home amb cinc fills. M’explica que està desesperat, que ja no pot més. Diu que no rep cap ajuda de l’estat i que ha estat malalt, de baixa, i la seva dona només cobra 1.600 euros. Llavors li dic que l’ajudaré. Vaig pensar que podria fer-ho perquè tinc diners. Vaig reunir molta gent a l’avinguda Carlemany per manifestar-nos per la causa. Al final, va venir el representant del govern i ens va comunicar que havien tingut una reunió i que havien canviat la llei per a les famílies. Llavors, vaig trucar al Josep per dir-li que tindria ajuda per als seus fills. Em va donar les gràcies.