José Antonio Bastos Pinto_3r B Col·legi María Moliner
Aquell dia, mirant per la finestra, veia passar tots els cotxes a grans velocitats mentre cobrien el meu pare i, a mi, m’embenaven la cama dreta i el braç esquerre trencats. Em quedava orfe, sense ningú que em pogués curar l’ànima i amb un trauma per sempre més. Em vaig passar cinc anys intentant superar aquest trauma però els meus educadors no van aconseguir res. Ara, als quinze anys, m’adono que hem de superar tot tipus de problemes per molt que costi. Porto tota la vida lluitant per salvar el braç després de l’accident però, finalment, el dia vint-i-set de setembre em quedaré sense braç esquerre per sempre més. PAPA, HO SENTO!