Carlota Veloso_3r A ESO INSTITUT ESPANYOL
La sorra s’escolava per entre els dits dels peus, la brisa em feia voleiar els cabells com una lleu carícia, el sol feia estremir cada porus de la meva pell. Faltaven escassos minuts per retrobar-me amb el Liam, la meva debilitat, ens havíem vist per última vegada a l’aeroport i ara estava aquí, per donar-li una sorpresa. Me’n moria de ganes però, alhora, la por em feia vacil·lar. I si ja no m’estimava? I si s’havia oblidat de mi? Júlia! La seva veu s’alçava per sobre el soroll del mar. Em vaig oblidar dels meus pensaments i em vaig llançar als seus braços per no separar-me’n mai més. I em va dir a cau d’orella: “T’estimo.”