Laia Marquès Roura_3r C Col·legi Mare Janer
És bonic. És agredolç. És com una llar que s’ha trencat. Prenc una ruta pels meus pensaments i es produeix un curtcircuit al meu cap. Omplo els dies amb les teves mirades i les nits amb intents d’oblidar. Creo mentides dins el cap com si algun dia anessis a tornar.
És lamentable. No puc creure que cada dia sigui encara pitjor. Omplo les nits recordant com eres i encara desperto amb records oblidats. Amb aquestes mentides al cap que se senten com si fossin realitat. Ja no estic aguantant. Només estic deprimit perquè te n’has anat. Estic despert recordant bells errors. Estic enamorat del passat. Ja no puc escapar d’aquells somnis trencats.