Llibertat

Alana Barragan Pascuet_3ème E Lycée Comte de Foix

El vent acariciava les meves galtes i feia ballar el meu cabell. La pols del terra s’aixecava a cada galop del meu cavall blanc. Anàvem pel bosc sense cap destinació fi. De cop, de lluny, es veia un prat d’un color verd viu. El cavall va començar a anar més i més ràpid. A l’arribar en aquell camp, el sol em donava de cara, en el cel no es dibuixava cap núvol, vaig sentir com el cavall relentia el seu pas. De sobte, es va parar en mig del prat. El meu cor bategava de felicitat i els meus pulmons s’omplien de màgia i no d’aire. Vaig inclinar-me cap endavant per abraçarlo i fer-li saber que jo sentia el mateix que ell, la llibertat.