Mar Gardella_3r C EA SEGONA ENS. D’ORDINO
Sempre observem, sempre escoltem, sempre mirem, sempre parlem. Però, els altres fan el mateix? Ara penso i sento: inseguretats, pors, angoixes, etc. Per què? Per què em passa això pel cap?, no se suposa que he de confiar en les persones? No hauria de no jutjar i pensar que no ho diuen? I si no ho diuen? Sempre amb la mateixa pregunta. Estic farta perquè el nostre compte enrere començà des del dia que vàrem néixer… i no hi podem fer res. Cada dia amb la mateixa pregunta. Ho suportaré? No ho sé, però el que sí que sé és que això no és just! I una cosa més; quan jo parlo de la gent, què pensen que estic dient?