Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 4.608 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.608

Un dia més

Nicolas Escuredo Pérez 4t C Col·legi Mare Janer 22 de maig del 2022 Lectura: 1 min · 639 caràcters

Em llevo. L’esmorzar està preparat. Fa olor d’aquelles torrades amb sucre que em fa l’àvia. Vaig al menjador i és allà. Tranquil·la. Asseguda. Esperant-me. La miro i em somriu, sap com m’agrada aquell àpat. Esmorzem i sortim a passejar pel poble. El matí és molt sec, normal, ja és ple agost. La miro i penso quina àvia més guapa que tinc. En un instant, però, tot s’esvaeix. Em llevo i recordo que ja fa tres anys d’allò i que ara estic sol, sense ella. El més important que tenia. Ara m’adono de com depenia d’ella, del sentit que li donava a la meva vida. I
ara què, que ja no hi és. Qui farà de psicòloga? Qui em traurà aquella rialla?

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats