Eulàlia Gallardo_3ème F Lycée Comte de Foix
Eixerit diari, són dos quarts de nou del matí, passo la porta de l’escola. Tinc la sensació que les mirades estan clavades en mi. Ara ve la pitjor part, travessar el pati per anar a la meva fila. Estic atent mirant què fa la gent, m’observen? Per què m’assenyalen? Es burlen de mi? Mil preguntes em persegueixen fins que hi arribo. Llavors veig que ja s’apropen, no tinc temps de fugir, ja són aquí. Quan m’acaben d’apallissar, em diuen que soc un desgraciat i que la meva presència sobra en aquest món. Tot allò va durar dos anys, jo vaig ser testimoni de tot allò i ho estic explicant jo perquè ell ja no hi és.