Anna Sandonis_3r C EA 2A Ensenyança Encamp
Entre pulmons, ovaris i estómac, l’espai se’m quedava petit; i d’una entre deu patades vaig trencar el que em protegia. Començava a sentir tactes nous. No recordo imatges, però sí sorolls, i entre plors de la mare, rapidesa i nerviosisme del pare, trucades pel mig i lliteres d’hospital, després d’hores d’espera, per fi vaig començar a sortir. Recordo perfectament com el primer que em van tocar va ser el cap. La millor sensació del món, el contacte de la pell per primer cop sobre la mare. Ara soc un pèl més gran i només per aquell dia 20/11/07 els ho dec tot als meus pares. Simplement gràcies per entregar-me una vida, papa i mama.