Martina Gelabert José_3r A Col·legi Sant Ermengol
Navego pel mar. Tinc por. Estic sola. La tempesta s’apropa. Onades gegants. Una m’atrapa. No sé on soc. No veig res. Començo a fer voltes. Cop fort. Al centre de l’esquena.
Un silenci inquietant. Sento el soroll de les onades. Plena de sorra. Gust salat. Començo a tossir. Olor d’algues.
Obro els ulls. Sospiro. “Estàs bé? Què t’ha passat? Qui ets? D’on vens?” No sé què respondre. No tinc paraules. Noi amb cara d’estranyat. Arrufa les celles. “Quin idioma parles? M’entens?” Que pesat. Penso. M’aixeco i començo a caminar. Em segueix. M’agafa del braç. Em dona mitja volta. Em besa. “T’he estat buscant tant de temps.” Em deixo abraçar.