Il·lusió

Urgell Remolins Planes_3r A Col·legi Mare Janer

Mai no m’ho hauria imaginat. D’allò que de petita em feien creure, ara en sabia tota la veritat. Sabeu aquelles barbaritats que ens explicaven? Doncs sí, els vaig enxampar. Personatges imaginaris, em deien, tan estranys que alguna cosa no em quadrava. Va ser quan feia els nou anys, exactament aquella nit, la més màgica de l’any, que vaig voler actuar. Em vaig amagar darrere el sofà i el meu pare, amb paquets a les mans, es va acostar a l’arbre de Nadal i allà els va deixar. Ho vaig veure tot, però mai no vaig dir res. Hauria estat un delicte. Però ara ho seria més, si no digués que tinc la mateixa il·lusió de quan era petita.