Sense vida!

Ariadna Rodrigues Alonso_3r D EA 2A Ensenyança d’Ordino

Cada dia l’arbre era diferent. El nen sortia de casa i es quedava mirant l’arbre, que a poc a poc canviava de posició. Per més que ho expliqués a la gent tothom el prenia per idiota, ningú el creia, deien que eren imaginacions seves. El nen es quedava cada nit observant l’arbre per comprovar si la gent tenia raó, fins que un dia la mare, ja cansada, el va portar a l’hospital. El nen es va despertar en un llit. Al seu voltant hi havia persones plorant. Se li va acostar un home amb bata blanca, li va posar un embenat als ulls i li va dir una frase molt trista: tenia una malaltia ocular degenerativa, i li quedava poc temps de vida.