Mariona Casa Montejo_3r B COL·LEGI MARE JANER
I allà estava ella sense saber què fer ni amb qui parlar. El temps li va donar una oportunitat i, entre mirades furtives, va trobar complicitat. Es van anar coneixent i l’amistat va anar creixent. El temps va voler córrer com una fera desbocada i va acabar massa ràpid. Van haver de tornar a les seves vides, però es negaven a perdre l’amistat. Passaven nit i dia parlant. Ignoraven la distància que el mar els imposava. Era com si l’altra estigués a la vora. De sobte, a poc a poc, les converses van escurçar-se i la complicitat va desaparèixer. La vida les va fer retrobar, però ja eren com dues desconegudes que mai havien creuat camins.